.column-right-outer .widget, .column-left-outer .widget { border-bottom:4px solid #000; padding-bottom:20px; }

2014-01-18

JUAN GELMAN POETA ARGENTINARRA HIL DA. Ha muerto "el poeta del destierro".

Juan Gelman Mexikon bizi zen poeta argentinar konprometitua Mexiko Hirian hil da, 83 urte zituela, Argentinatik irtenarazi zutenetik deserrian bizi baitzen.

Juan Gelmanen lan poetikoak tragediaren ukitu nabarmena du, Argentinako diktadurak semea hiltzeak eta iloba kentzeak markatuta dago. Ahanzturaren aurkako borrokalaria izan zen, hortaz, hastapenetatik heriotzara arte.


"Poesia gero eta krudelagoa, gero eta izugarriagoa, gizatasunaren aurkakoa, den munduaren kontrako erresistentzia da, gertatzen den guztia ez baitago gizatasunetik at", esan zuen Gelmanek. Jarraitu irakurtzen HEMEN
HA MUERTO "EL POETA DEL DESTIERRO"
Juan Gelmán (Buenos Aires 1930, Ciudad de México 2014) El escritor argentino falleció el pasado 14 de enero en la capital mexicana, donde residía desde hace veinte años, poco después de que se viera forzado a vivir en el exilio.
La dictadura le arrebató a sus hijos y a su nuera embarazada de siete meses. A pesar de que formaron parte de la larga lista de desaparecidos, hace catorce años, el poeta consiguió hallar e identificar a su nieta en Uruguay. Su vida y su poesía han estado marcadas por ese dolor.
"Hay recuerdos que no necesitan ser llamados y siempre están ahí y muestran su rostro sin descanso. Es el rostro de los seres amados que las dictaduras militares desaparecieron", señaló Gelman al recibir el Premio Cervantes de Literatura, en 2007.

Juan Gelman ya se había despedido mucho antes, a través del epitafio que dejó escrito en su primer libro: "Quise o no quise/ Pero a veces me quisieron / También a mí me alegraban: la primavera, las manos juntas, lo feliz". Sigue leyendo AQUÍ

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Kaixo lagunak, lehengoan GARAtik poeta honen epitafioa jaso nuen,neri bitxia iruditu zitzaidan, zuei ?

    Txori bat bizi zen nigan.
    Lore batek bidaiatzen zuen ene odolean.
    Nire bihotza biolin bat zen.
    Maite izan nuen ,edo ez nuen maite izan.
    Baina batzuetan maitatua izan nintzen.
    Ni ere poztu ninduten :
    udaberriak,
    elkartutako eskuek,
    zorionak.
    Gizonak,izan behar duela erraten dut!.
    Hemen datza txori bat.
    Lore bat.
    Biolin bat.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Kaixo Pilar ! Pozgarria da benetan zure iruzkina ikustea.
      Halaxe da bai, "Epitafio" poema oso bitxia da, eta are gehiago, kontuan hartzen badugu bere lehenengo poema liburuan argitaratu zuela, "Violín y otras cuestiones" izeneko liburuan eta hain justu, liburuari epitafio "azken-agurra" batekin ematen diola hasiera ...
      Adiorik ez Gelman maisua !

      Eliminar

Iritzia